La connexió entre l’Ermita de Sant Antoni i la Plana dona lloc a un espai elevat amb magnífiques vistes sobre les hortes de tarongers i el mar. Actualment, l’espai, en estat ruinós, no aprofita al màxim les oportunitats que l’entorn ofereix. Des de l’àmbit s’observen tres paisatges: l’urbà de la plaça de l’ermita, els cultius d’oliveres i els tarongers amb el mar. Per a donar resposta a cada un d’aquests es proposen tres placetes, cada una d’elles adequada al paisatge amb el qual es relaciona.
Es proposa una relectura de l’àmbit a través de dos ternes: la primera, a. placeta de benvinguda — b. placeta de les oliveres — c. placeta de la garrofera; i la segona, nivell accesible — nivell topogràfic — nivell mirador. Per a remarcar-les es treballen de forma diferenciada els dibuixos del paviment en el projecte; les placetes, que tenen diferents especejaments i major presència ceràmica, es contraposen amb els recorreguts, de peces embegudes en una catifa de formigó.
En el punt anterior al descens de les grades cap al mirador s’emplaça una pèrgola amo enfiladisses que emmarca l’horitzó i ofereix ombra al banc corregut de ceràmica verda esmaltada. Este punt, que funciona com a fita fotogràfica, garanteix el gaudi de les vistes a les persones amb mobilitat reduïda, fent que l’espai siga més just i inclusiu. Es creen així diferents atmosferes que, amb la superposició i la mescla d’unes amb altres i amb el paisatge, afavoreixen el descans, fent que el mirador de l’ermita de Sant Antoni esdevinga una sala d’estar a l’aire lliure, una habitació amb vistes.
