La «calle de las Cruces» avui és un eix rodat que connecta peces importants d’equipament dins el teixit de Villar del Arzobispo, alhora que fa de nexe d’unió entre la part més nova i el nucli antic. A la part superior trobem el paquet d’equipaments de les escoles —CEIP, IES, Centre Polivalent i pistes esportives—, seguit del paquet d’escola, Mancomunitat, l’Hort del Senyor —més o menys, a l’alçada del centre del carrer—, per acabar a la zona del Patronato. Aquesta condició de concatenament d’equipaments fa que el carrer hagi de ser entès com un recorregut segur per als vianants, potenciant la mobilitat tova, els espais d’estar i una millor connectivitat urbana.
Per tant, tenint tots aquests factors en compte, el carrer es converteix en una centralitat allargada que cus el teixit urbà, aportant espais d’estar i àmbits de trobada amb un confort ambiental adequat, reconeixent l’estructura urbana circumdant i integrant la proposta mitjançant elements de mobiliari urbà i materials que aportin una imatge unitària. Per poder dur-ho a terme cal tenir en compte la mobilitat, els usos existents, a més de les possibles millores a incorporar en termes d’estratègies ambientals —més confort, més permeabilitat del sòl, menys costos ambientals, menys efecte illa de calor—, sempre pensant en un lloc inclusiu per a tothom, sense barreres, garantint l’accessibilitat universal i la seguretat de col·lectius vulnerables.
